miércoles, 8 de marzo de 2017

Viure a la terra sense tu

Vaig venir a buscar-te amb la seguretat de tenir-te, amb l'anhel de gaudir-te, amb la intenció de sentir-te, amb l'esperança d'aprofitar l'experiència i amb el desig de compartir-te.
Vaig venir acompanyada, segura, alegre, desperta i confiada en què era un pas evolutiu que faria al teu costat, podent així compartir amb tu tot el que vam començar junts.
Però tu no em va seguir en les mateixes condicions, vas venir sense vida, amb la mort invadint totes les meves cèl·lules i aportant-me una experiència dolorosa de solitud, tristesa, buidor, cansament, dolor i malaltia.
Vas passar de ser el meu germà bessó a ser un terror nocturn.
Vas passar de ser el meu germà bessó a ser la meva ombra.
Vas passar de ser la llum que m'ajudaria a viure, a ser la foscor que no es comprenia.
I tot això, sense saber-te a nivell conscient però anyorant-te a cada moment.
Vaig venir acompanyada i vaig seguir endavant sola, culpable, traïda i abandonada, un fet fortuït, una grip devastadora que va acabar amb la teva vida i va marcar la meva amb un desig ocult de trobar-te, sentir-te i abraçar-te.
En cada somriure, en cada mirada, en cada trobada més t'anyoraba, cada vegada més capficada, trista i malalta, creant i vivint fantasies i no realitats, ocupada amb altres, els que em trobava, aprofitant el seu dolor per recrear un dolor fantasma que m'embargada la joia i m'omplia de necessitats enmascarades d'amor, tot intentant salvar i ajudant des de sempre a tots els que creia necessitats i desesperats.
Descarnada abans de néixer però amb Cos, Ment i Esperit, perduda entre dues Ànimes, ho he viscut, sostingut, suportat, aguantat, sofert i tirat endavant amb un pesar de mort, malaltia i depressió, acompanyat de recerca inacabable i recuperació.
Gairebé sempre amb el desig de tornar a estar amb tu, de trobar-te, el desig de morir m'acompanyava.
Per fi poder saber-te com el que ets, el meu germà i no una emoció enquistada en forma de tristesa que creix com un tumor maligne i s'escampa sense parar.
Són 49 anys de vida a la terra, desconeixent l'arrel del meu dolor i replegant les ales per no volar sola.
49 anys d'èxits tenyits de dol, no gaudits ni aprofitats, 49 anys de plaer sostingut amb culpa i substituint-te per personatges carregats de tòxics i dolor, tots per apropar-me cada cop més a la teva mort.
Avui germà tinc molt a dir-te, tinc molt per compartir-te, amb l'esperança que al retrobar-te aquesta grisor sostinguda es faci fonedissa amb l'escalfor d'aquest sentiment, amb la confiança que tot ja és diferent i la seguretat que aquesta experiència l'he triada i que gràcies a ella puc caminar la meva vida a la terra amb totes les benediccions que he creat per a mi i que tu estàs creant per a tots dos.
El dolor sostingut durant anys era només un avís del teu record, un avís que avui el meu inconscient ja sent inútil, ara ja ets Consciència, et sé, et conec, et penso, et sento i t'acompanyo.
Avui germà, tinc 49 anys de vida que a moments sentia malgastada i puc assegurar-te que he desitjat molt més que viure-la, morir i acompanyar-te.
Avui germà bessó, et sento viu i real, ets el Pep, i amb això ha vingut la calma, l'alegria i l'abundància.
Els ulls que em miren avui des del rostre de d'altres humans, són miralls plens de compassió i amor, que em reflexen el meu sentit de vida, i no la meva solitud  ni la culpa de la teva mort. Durant anys intentant salvar vides, ajudant ànimes, anys tancada sense el sol, on només la claror de la lluna es filtrava per algunes escletxes es manifesten avui com l'esplendor de l'arc Iris.
Avui neixes en mi i et reconec com a part del meu Ser, incondicionalment inseparables, i amb tot l'Amor, que tots dos ens mereixem.
Avui gaudeixo de la llibertat de tenir-me, de tenir-te, i prescindeixo de necessitar res ni ningú que et substitueixi i ompli aquest buit amb dolor quan el desig es d'amor i el declaro ple de mi, de la meva essència, ple de tu, de la teva essència! En Amor, per l'Amor i amb Amor,  per sempre, la teva bessona Ester 🦋


1 comentario: